La trampa del llenguatge
En aquest (…) exemple experimentarem els efectes que causen les paraules. Es tracta d’un hipotètic titular de notícia:
Immigrant pega adolescent.
Si som a Catalunya entendrem segurament que l’immigrant és extracomunitari (àrab, subsaharià, pakistanès, sud-americà);si el llegíssim a l’Argentina, entendríem que és Bolivia o peruà; si el llegíssim a Mèxic, que és guatemaltec, etc. En qualsevol cas, tendiríem a pensar que es tracta d’un home, adult, sense papers, sense feina ni diners, sospitós. De l’adolescent, potser creguem que és autòcton, noi o noia, amb estatut legal i nivell socioeconòmic mitjà. Les nostres simpaties anirien per ell, pensant que està indefens o que ha estat víctima d’un atac.
Però la mateixa notícia es va publicar d’aquesta manera en un altre diari:
Dona canadenca pega cap rapat
Aquí dona sembla adulta, amb papers, feina, diners, cultura, i el cap rapat, violent, rebel i sospitós. Fins i tot pensem que pot haber-hi alguna justificació perquè aquesta dona li pegui, ja que ens desperta simpaties…
El fet és el mateix: Dona immigrant canadenca pega adolescent cap rapat. Però les dues notícies trien mots diferents per explicar-ho, i aquesta elecció produeix diferents efectes de comprensió. Són els estereotips culturals vinculats a immigrant, cap rapat, dona canadenca i adolescent. Cada paraula posseeix les seves connotacions, adquirides amb l’experiència històrica, que emmagatzemem en la nostra ment. El que fan els bons escriptors es triar atentament les paraules (…) per produir l’efecte que busquen.
Rere les línies. Sobre la lectura contemporània, de Daniel Cassany. Biblioteca Universal Empúries.
En aquest (…) exemple experimentarem els efectes que causen les paraules. Es tracta d’un hipotètic titular de notícia:
Immigrant pega adolescent.
Si som a Catalunya entendrem segurament que l’immigrant és extracomunitari (àrab, subsaharià, pakistanès, sud-americà);si el llegíssim a l’Argentina, entendríem que és Bolivia o peruà; si el llegíssim a Mèxic, que és guatemaltec, etc. En qualsevol cas, tendiríem a pensar que es tracta d’un home, adult, sense papers, sense feina ni diners, sospitós. De l’adolescent, potser creguem que és autòcton, noi o noia, amb estatut legal i nivell socioeconòmic mitjà. Les nostres simpaties anirien per ell, pensant que està indefens o que ha estat víctima d’un atac.
Però la mateixa notícia es va publicar d’aquesta manera en un altre diari:
Dona canadenca pega cap rapat
Aquí dona sembla adulta, amb papers, feina, diners, cultura, i el cap rapat, violent, rebel i sospitós. Fins i tot pensem que pot haber-hi alguna justificació perquè aquesta dona li pegui, ja que ens desperta simpaties…
El fet és el mateix: Dona immigrant canadenca pega adolescent cap rapat. Però les dues notícies trien mots diferents per explicar-ho, i aquesta elecció produeix diferents efectes de comprensió. Són els estereotips culturals vinculats a immigrant, cap rapat, dona canadenca i adolescent. Cada paraula posseeix les seves connotacions, adquirides amb l’experiència històrica, que emmagatzemem en la nostra ment. El que fan els bons escriptors es triar atentament les paraules (…) per produir l’efecte que busquen.
Rere les línies. Sobre la lectura contemporània, de Daniel Cassany. Biblioteca Universal Empúries.
9 comentarios
Para que Laura se aburra un poco menos. XD
Uala... me apunto el truco!
Tal vez en otro momento ponga un comentario más extenso (total, ya veo que os pegais unas disertaciones bien guapas por aquí), pero ahora mismo entre Constantino y Carlomagno han acabado con mis neuronas! xD
A ver si acertáis quién es la mujer del link de la "dona canadenca", y una vez resuelto, arriesgaros con el link del "immigrant".
Ostia, ella es una de las tres mujeres de Cortázar, pero ni idea de cual (sin utilizar google, claro) xD
El skin ni idea :/
Miedo a hablar de la palabra suicidio, pero también en defensa de mi denostada profesión debo decir que nadie se opone o se replantea el papel de la monarquía española.
Todos somos muy demócratas y tolerantes, pero la constitución sólo garantiza que el ciudadano tiene que mantener con sus impuestos al monarca y al heredero. Pero no a Marichalar, Rocasolanos, Ortiz, Urdangarín.
Por una vez, y sin que siente precedente, estoy de acuerdo con madameblavatsky, como en tantas ocasiones la gente llega antes que los medios. Y la casa real es un tema tabu en la prensa.
Desgraciadamente creo que nunca conoceremos ni la sombra de la verdad. Por eso, creo que la incineraron al día siguiente. El fin era borrar cualquier rastro de humanidad. Como es familia política de reyes...
Hay faltas!
Qué fuerte!
El poder del llenguatge. Per això els daoistes deien que el llenguatge no pot ser el camí per conéixer la realitat.
Joder Laura, que crack!!
Ummm....això de la pobra dona germana de la Leti...que vols que t'hi digui, encara que la vida desl reis sigui pública, perque per algo els mantenim, amb aquesta dona s'han passat, allà amb el morbo...i si, hi ha por de dir suïcidi, pe`ro gairebé millor que no ho hagin dit clarament o a salsa rosa d'haguessin fregat les mans.
veo que os entretenéis todos mucho entre adivinanza y adivinanza. yo bajo del limbo ahora, cuando el autor y la musa de este blog están poniéndose a oler bien... en fin, q sí... Matad de mi parte a alguna alemana... o debería decir autóctonas en su propio país pero q si viniesen aquí no serían inmigrantes sino extranjeras de alto estanding...
Sobre las adivinanzas, ha habido un empecinamiento en descubrir al skin, y en ningún momento pregunté por él, sino por el inmigrante.
Las faltas y errores tipográficos, paso a corregirlos. Si persisten, ¡matadme!
XDDD
A Mme. Blavatsky:
Si hubiera cambiado o borrado algo, aparecería en la página. No hay crimen impune.
Debiste de leer el comentario de Clem, donde dice "El skin ni idea".
En fin, todo el mundo puede equivocarse.
Publicar un comentario